La Villarroel

Res no tornarà a ser com abans

2012-01-15T07:34:00.000-08:00

Dramatúrgia i direcció: Carol López

Intèrprets:
Dolo Beltrán
Andrés Herrera
Olalla Moreno
Andrew Tarbet

Amb la col·laboració de Paul Berrondo

Escenografia: cube.bz.
Vestuari: Myriam Ibáñez
Il·luminació: Jaume Ventura
Espai sonor: Damien Bazin
Caracterització: Toni Santos
Perruqueria: Pelukim
Vídeo: Focus Audiovisuals

Direcció de producció: Amparo Martínez
Cap de producció: Maite Pijuan
Producció executiva: Raquel Doñoro
Direcció tècnica: Miguel Montes

Ajudant de direcció: Mercè Vila Godoy
Ajudant de vesturari: Agnès Costa
Regidora: Bego Lardín
Cap tècnic del teatre: Gervasi Juan Colet

Premsa: Blanca de Carreras
Màrqueting i comunicació: Publiespec
Reportatge fotogràfic: David Ruano
Disseny gràfic: sSB

Primera representació a La Villarroel el 14 de gener del 2012

SINOPSI

"Mi mente tiene un objetivo, sólo me interesa eso: el amor y la falta de amor."

John Cassavetes

No soy tu fan, soy tu novio
Se'm nota molt que m'agrada el pingüino?
Aquí mucho bla bla bla, pero no se habla de cosas interesantes.
Si que vull parlar d’aquest tema perquè m’interessa moltíssim el tema…No podem fer veure que no existeix el tema.
Yo estoy mucho más tranquila desde que su ex tiene novio
Mai en la puta vida aniré a sopar amb aquesta gent, em sents? Mai en la puta vida
Nos vamos a cenar, cogemos un pedo y nos decimos las cosas a la cara
Has d'assumir que tens un fill i que tens una nova... una nova vida social
Yo quiero ser madre, pero sin prisas, sin agobios.
Sempre tens el no a la boca.
No me montes escenas que lo sé todo. Todo.
No encara no, però me'l tiraré. No se quan, però jo me'l tiraré.
Yo diría que esto es un planazo.
Un fill sense germans és un adult egocèntric.
Què hi pinto jo sola? Tu pilles el concepte? Parella, parella, sopar, quatre.
Esto no me lo puedes hacer. Tú sabes que es tú, yo, capítulo.
Trobes normal tenir un amant?
Yo tengo mis fantasías y son mías. Y tú, también también tienes las tuyas porque estás viva y estás muy buena.
A mi ara no em va bé saber-ho
Esto es especial. Hagámoslo especial.

Madrid es rendeix davant l'espectacle de la temporada: El año que viene será mejor triomfa a l'estrena

2012-01-13T05:51:00.000-08:00

El dimecres passat Madrid va acollir l’estrena de l’última joia sortint de La Villarroel.
El año que viene será mejor ha conquerit els riures de la capital i s’ha instal·lat durant 10 dies, fins al 22 de gener, al Teatro Bellas Artes.

La crítica madrilenya ha destacat:

“Mejor, casi imposible. Trabajo redondo, impregnado de modernidad y buen teatro. Estupendas todas las actrices, aunque tiene brillo propio el ciclón expresivo que es Alba Florejachs: hace crujir el patio de butacas con una gestualidad titánica. Una gran actriz. La única pega que cabe ponerle es que esta joya cómica de la escena catalana nos visite tan sólo diez días.”
Miguel Ayanz – LA RAZÓN

“Una divertidísima obra protagonizada con un desparpajo escénico a prueba de bombas. Gran trabajo de las cuatro actrices: Alba Florejachs derrocha registros de comedianta de tomo y lomo. Vanessa Segura es un prodigio de expresividad. Neus Bernaus domina el arte de hacer reír. Mireia Pàmies, eficacia despampanante. Meticuloso trabajo de dirección de Mercè Vila Godoy, que mima los mil y un detalles gestuales y vocales y logra imprimir a la obra un ritmo sin pausa.”
Juan Ignacio García Garzón – ABC

Roda de premsa i passi de gràfics de "Res no tornarà a ser com abans"

2012-01-10T02:27:00.000-08:00

Funcions prèvies a partir del 14 de gener

Estrena: 17 de gener

Us convoquem a la roda de premsa de presentació de l’espectacle Res no tornarà a ser com abans, el nou espectacle creat i dirigit per Carol López. En aquesta ocasió, Carol López s’endinsa en el món de la parella i l’acompanyen en el viatge: Dolo Beltrán, Andrés Herrera, Olalla Moreno i Andrew Tarbet.

Després de la roda de premsa, tots els mitjans seran convidats a passar a l’escenari de La Villarroel on tindrà lloc el passi de gràfics.

Posteriorment es podran realitzar entrevistes a tot l’equip artístic.

Roda de premsa: dijous 12 de gener a les 12h a La Villarroel

Passi de gràfics: dijous 12 de gener a les 13h a La Villarroel

Funcions prèvies: a partir del dissabte 14 de gener

Estrena: dimarts 17 de gener a les 21h

Horaris:

De dimarts a dijous a les 21h

Divendres a les 21.30h

Dissabte a les 18.30h i a les 21h

Diumenge a les 18.30h

Últimes funcions: L’any que ve serà millor

2012-01-05T02:01:00.000-08:00

A partir del 14 de gener:

RES NO TORNARÀ A SER COM ABANS

de Carol López

L’espectacle revelació de la temporada s’acomiada de La Villarroel aquest diumenge 8 de gener, amb totes les localitats exhaurides.

S’ha obert la venda de dues funcions més: 5 gener, a les 21.30h i 6 de gener, a les 18.30h

El muntatge, una producció de La Villarroel, ha estat l’espectacle sorpresa de la temporada.

Més de 24.000 espectadors han vist aquesta aposta de Carol López (directora artística de La Villarroel), que va estrenar-se a principis d’octubre i va haver de prorrogar temporada per aclamació popular.

Ara fa el salt a Madrid on es podrà veure al Teatro Bellas Artes, de l’11 al 22 de gener. Després l’espectacle encetarà una gira per Catalunya que el portarà a visitar els principals teatres del país.

“L’any que ve serà millor”, és un collage d’històries de quatre de les dramaturgues amb més projecció del país; Marta Buchaca, Carol López, Mercè Sarrias i Victòria Szpunberg. Juntament amb la directora Mercè Vila Godoy, han creat un espectacle fresc, original i molt divertit que s’ha guanyat l’admiració de crítica i públic

La premsa ha dit:

"Ha corrido la voz y La Villarroel está llenando con este montaje que pinta como uno de los éxitos de la temporada. Las intérpretes se sueltan y dan vida a las mujeres de hoy que a través de monólogos breves, reflexiones, crónicas, pequeños diálogos y fragmentos de historias, provocan risas catárticas y sonrisas de complicidad en las espectadoras y carcajadas de reconocimiento entre el público masculino. La idea que sobrevuela el espectáculo es la de “estamos jodidas pero no perdemos la esperanza porque no nos da la gana”, lo que formalmente se traduce en buenas dosis de sarcasmo. Alba Florejachs rebosa energía, contagia su euforia, imita acentos y actitudes, se mueve bien y sabe cantar; todo un descubrimiento". Begoña Barrena. El País

"En una hora i mitja frenètica i divertidíssima, les actrius intercalen històries i personatges amb agilitat i cada espectador es veu retratat en una escena o altra". Toni Polo – Público

"Un entreteniment humorístic que destaca per com ha estat fet i que de ben segur recollirà el merescut aplaudiment dels espectadors". Santi Fondevila – Time Out

"Una comèdia confeccionada i interpretada per dones amb la sana intenció de fer passar una bona estona a la platea. La desbordant comicitat de l’Alba Florejachs s’imposa a La Villarroel. Amb retalls còmics del dia a dia, les dramaturgues han elaborat un divertit patchwork de situacions breus no exempt d’incisives puntades. Aquestes senyores saben de què parlen." Imma Fernández – El Periódico de Catalunya.

A PARTIR DEL 14 DE GENER ARRIBA LA NOVA OBRA DE CAROL LÓPEZ:

Carol López torna a dirigir una obra seva i aquest cop s’endinsa en el món de la parella.

En aquesta producció de La Villarroel, l’acompanyen els actors Dolo Beltrán, Andrés Herrera, Olalla Moreno i Andrew Tarbet.

Les funcions prèvies comencen el 14 de gener i s’estrena oficialment el 24 de gener.

RODA PREMSA: Dijous 12 de gener a les 12h, a La Villarroel

PASSI DE GRÀFICS: Dijous 12 de gener a les 13h, a La Villarroel

INICI FUNCIONS PRÈVIES: Dissabte 14 de gener

ESTRENA OFICIAL: Dimarts 24 de gener

Res no tornarà a ser com abans

2012-01-04T02:02:00.000-08:00

Dramatúrgia i direcció: Carol López

Repartiment:
Dolo Beltrán
Andrés Herrera
Olalla Moreno
Andrew Tarbet

Escenografia: cube.bz
Vestuari: Miryam Ibáñez
Il·luminació: Jaume Ventura
So: Damien Bazin
Ajudant de direcció: Mercè Vila Godoy

Primera representació a La Villarroel el 14 de Gener del 2012.

SINOPSI

"Mi mente tiene un objetivo, sólo me interesa eso: el amor y la falta de amor."
John Cassavetes

Un llit, un sofà, una taula i una banyera ens serveixen per parlar d’una vida que podria ser la nostra però que no és la nostra.

Quatre actors que parteixen d’ells mateixos però que no són ells mateixos, per encarnar quatre personatges amb problemes que resolen amb altres problemes.

Un fals documental sobre dues parelles que es mostren tal com són, amb els seus desitjos i les seves contradiccions.

Un fil argumental per parlar de tot i de res: del que volem que passi i no passa, del que no desitgem i arriba, dels secrets que guardem, de la por de créixer i també, per què no, d’alguna traïció.
Carol López

Quasimodo, el campaner

2011-12-02T03:49:00.000-08:00

A partir del 6 de desembre s’inicia el cicle de matinals infantils a La Villarroel

El dimarts 6 de desembre La Villarroel engega el cicle de matinals infantils per les festes de Nadal i l’inicia amb Quasimodo, el Campaner, obra de la companyia de dansa Cotton dirigida per Isabel Millán.

L’obra narra la història del cèlebre conte del campaner de la catedral de Notre Dâme, Quasimodo, un jove geperut d’aspecte monstruós, que s’enamora de la bella gitana Esmeralda i que fa el possible per salvar-la de l’execució d’una injusta condemna.

La Companyia de dansa Cotton neix a Barcelona el 1992, dirigida per Isabel Millán. Tot i que la companyia es dedica gairebé als espectacles familiars/infantils no ha deixat d’oferir espectacles per a tots els públics. Inspirant-se en els Ballets Russos de Diaghiliev i fent una comunió dels diferents estils de dansa, la seva intenció ha estat que aquesta disciplina arribi a tothom, amb un únic objectiu: divulgar l’art de la dansa.

Quasimodo, el Campaner, es podrà veure a partir del 6 de desembre fins al 8 de gener de 2012.

Horaris:

Dissabtes i diumenges i dies 6, 8, 9 i del 27 de desembre al 8 de gener a les 12 hores (diumenge 25 de desembre i 1 de gener no hi ha funció)

Preu únic:

10 euros

Punts de venda:

Taquilla de La Villarroel (C/ Villarroel, 87), el servei de Telentrada de CatalunyaCaixa www.telentrada.com i Taquilla Tiquet Rambles (Palau de la Virreina – La Rambla, 99)

Preus especials per a grups a Promentrada: www.promentrada.com / 93 309 70 04

Matinals Infantils: 'Quasimodo el campaner'

2011-11-28T04:43:00.000-08:00

Direcció i Coreografia: Isabel Millán Barti
Texts: Vicente Campanella
Disseny d’escenografia i confecció: Chan Canelo
Assistents d’escenograf: JuliaTordoya i Paco Gamez
Assisten de direcció: Ricard Fernandez
Disseny de llums i tècnic: Kike Vassallo
Disseny de so: I. Millan
Disseny i confecció de vestuari: I. Millan
Sabateria: Casimiro / Valldeperas
Maquillatge i posticeria: Damaret
Disseny il·lustració: Jaume Casanovas
Producció: Co nca i Cia de Dansa Cotton
Musica: Autors clàssics (Pugni, Drigo, Rossini, Minkus, Massenet, Mussorgsky)

Ballarins & Intèrprets:
Quasimodo: J. Talquenca
Poeta: V. Campanella
Clopin i Febus: R. Fernandez
Frollo: C. Pires
Esmeralda: I. Millan / R. Gil
Calaveres: R. Fernandez ; C. Pires
Campanes: R. Fernandez ; C. Pires; I. Millan/ R. Gil

Gènere: Ballet & teatre
Adreçat: públic familiar i Campanyes escolars (Secundaria)
Durada del espectacle: 55 minuts
Idiomes: Català i Castellà

SINOPSI

El ballet s'inicia amb unes celebracions populars, amb motiu de l’epifania de 1482 a la plaça de Notre Dame. L'obra ens presenta a Esmeralda, la ballarina gitana, Quasimodo, un deforme jove d'aspecte monstruós que s'encarrega de les campanes de la catedral de Notre Dame, que és totalment fidel a l’ardiaca Claude Frollo, pare adoptiu del campaner, home retret i devorat per les passions, atret per la ballarina. Esmeralda ajudada pel capità dels arquers reals, el galant Febus de Chateaupers, s'enamora d’ell.

Frollo els espia i ordena a Febus que detingui Esmeralda, a la qual totes les aparences acusen d’un robatori, pel qual finalment és condemnada. No obstant això, Quasimodo, que també està enamorat d'ella, vol ajudar-la, pretén acostar-se a la refugiada, i afronta l'assalt d'un exèrcit de captaires per tal de rescatar la seva companya.
Quasimodo sent agraïment i afecte cap a la gitana per la seva pietat cap a ell, ja que no està acostumat a ser ben tractat.
Frollo se sent frustrat i gelós del capità Febus, ja que sap que Esmeralda està enamorada d'ell.
Esmeralda, abans de l'execució, intenta salvar-se demanant clemència en públic, Frollo, l'arrossega, ja que odia a mort als gitanos; Quasimodo, embogit pel dolor, li arrenca a Frollo el punyal i sota el so de les campanes la novel·la conclou.

Prorroguem Hablamos, de Reugenio

2011-11-21T12:58:00.000-08:00

Fins al 8 de gener, continuarà l’humor del genial Eugenio, en el seu alter ego Reugenio, amb un nou espectacle Hablamos que inclou acudits inèdits i un diàleg virtual amb el desaparegut artista.

Funcions els dilluns i els caps de setmana en doble programació i funcions especials pel pont de desembre i per Nadal.

Prorroguem L'any que ve serà millor

2011-11-17T10:34:00.000-08:00

La comèdia de la temporada prorroga funcions i passarà el Nadal al teatre

Degut a l’èxit de públic i crítica es prorroguen les funcions fins al 8 de gener

El muntatge, una producció de La Villarroel, passarà les festes de Nadal a la sala barcelonina on està obtenint un rotund èxit de públic, penjant el cartell de exhaurides totes les localitats en diverses ocasions. L’espectacle “Sí que estás aquí conmigo”, que s’havia de presentar a partir del mes de desembre, finalment i per un problema d’encaix de dates, no s’exhibirà aquesta temporada. El següent espectacle que es podrà veure a la sala, després de “L’any que ve serà millor”, és el que actualment està preparant Carol López, “Res tornarà a ser com abans”.

“L’any que ve serà millor”, en cartell a Barcelona des de principis d’octubre, és un collage d’històries de quatre de les dramaturgues amb més projecció del país; Marta Buchaca, Carol López, Mercè Sarrias i Victòria Szpunberg, juntament amb la directora Mercè Vila Godoy, han creat un espectacle fresc, original i molt divertit que s’ha guanyat l’admiració de crítica i públic

La premsa ha dit:

"Un entreteniment humorístic que destaca per com ha estat fet i que de ben segur recollirà el merescut aplaudiment dels espectadors". Santi Fondevila – Time Out

Actrius nascudes per a la comèdia. Noranta minuts de riure constant, fins i tot alguns esquetxos de l'Alba Florejachs fan plorar de riure. Sigui com sigui L'any que ve serà millor hauria de tenir una edició anual, perquè les situacions hi donen i ens han deixat amb ganes de més. Elisa Díez – Butaques i Somnis

"Una panorámica de situaciones corrientes en las que el espectador se siente plenamente identificado. Una comedia hecha desde el oficio y dirigida a todos los públicos. El humor como terapia milenaria. Una obra perfecta para pasar una tarde de catarsis". Albert Lladó. La Vanguardia Digital

"L'espectacle és dels que té tots els ingredients per omplir una temporada sencera anant pels escenaris del món. La Villarroel és l'aparador estable d'un espectacle que és també un aparador de la vida: un metralleig d'esquetxos amb humor, ironia, picaresca, picades d'ullet amb accent femení. Les quatre actrius desprenen energia, vitalitat, disconformitat i rebel·lia a la vegada. El poti-poti arrossega els espectadors des del primer moment i no deixa que desconnectin de cap de les petites històries". Andreu Sotorra. Clip de Teatre

Les autores parlen de l'obra

2011-10-04T04:10:00.000-07:00

Com va sorgir la idea i com valoreu el resultat?

Carol López: la meva idea inicial va ser ajuntar un equip de gent per fer un projecte. És una cosa que sempre s’ha fet des del teatre públic, com el projecte T6 del TNC, i vaig pensar que també es podia fer des de l’àmbit privat i que seria una experiència molt positiva. Vaig pensar en aquestes tres dramaturgues i afortunadament tenien temps. Ha estat un plaer treballar amb elles i arribar a bon port. No hi ha una obra sencera, amb principi, nus i desenllaç. És una obra fragmentada, un collage, és una cosa que la gent no està acostumada a veure. I ha estat així pretesament des del començament.

Mercè Sarrias: el resultat és aquest magnífic espectacle. Una conjunció de textos, d’idees, d’improvisacions, proves, cançons, coses més sèries, coses més còmiques que han format un tot. És un espectacle total fet de fragments, un collage, un patchwork.

Quin ha estat el procés de treball?

Marta Buchaca: El més interessant és que hem treballat a peu d’escenari. Enviàvem textos i veníem al local d’assaig a provar-los i la directora, Mercè Vila, ens deia els canvis que ella considerava i entre nosaltres opinàvem molt. Ha sigut molt enriquidor fer un espectacle a 8 mans i amb moltes més perquè les actrius també han intervingut, així com la directora. És un espectacle d’un equip de com a mínim 9 persones, totes dones. Normalment no estem acostumats a treballar d’aquesta manera i això es nota en el resultat: és un espectacle viu!

Victòria Szpunberg: no és un treball d’autoria, sinó de treball col·lectiu. S’ha escrit a mida que s’anava construint i comptant amb l’opinió de tot l’equip. Totes teníem la nostra idea i hem sabut cedir en funció de l’espectacle i sobre tot de la visió de la directora i les actrius que se sentien més còmodes amb segons quins diàlegs i situacions.

De què tracta l’obra?

Carol López: Des del mateix càsting, vam fer unes sessions de treball on ja com a dramaturgues provàvem possibles escenes que podien sortir i de la qual es va fer una primera selecció de temes: la realitat del dia a dia, crisi, precarietat, la insatisfacció vital i què fer per sobreviure, com t’ho manegues per tirar endavant des de totes les vessants, sentimental, social i laboral. Sense alliçonar en cap moment, no és una obra pretensiosa. Teníem molt clar que havia de ser una comèdia, després ens ha quedat un pèl amarga, però hi ha molt d’humor. Partíem d’uns temes comuns i d’un to que volíem que sortís. En una primera fase, cada una va escriure i va enviar. La directora va començar a assajar i va fer una tria de textos. Arrel d’aquesta selecció, les autores van començar a assistir als assajos i a polir els textos, els diàlegs, a enllaçar les escenes i així es va anar construint tota l’obra. Poc a poc i totes juntes.

Amb quina idea us agradaria que sortís el públic del teatre, un cop vista l’obra?

Marta Buchaca: Que estem fotuts però que l’any que ve serà millor. No tenim parella, no tenim diners, no trobem feina, però hi ha un sentiment de que tirarem endavant, de que ens sortirem. Si la gent surt del teatre pensant “estem cardats, però tirarem endavant”, això és un pensament positiu. A l’obra juguem molt amb la quotidianitat, t’identifiques amb les coses que els hi passa als personatges de l’obra, i si vas al teatre i veus que el que et passa a tu també li passa a altra gent i que tira endavant, surts amb un missatge positiu, amb un sentiment esperançador.

Carol López: no estem fent una obra social i tampoc pretenem frivolitzar sobre els temes que tractem. És una obra perquè la gent s’ho passi bé. I, egoistament, a mi m’agradaria que la gent digués “tornaré a La Villarroel, perquè aquí es fan obres tant interessants com aquesta”.

Victòria Szpunberg: jo ressaltaria que escènicament és una proposta original. Té una forma que li ha donat la directora que no és habitual en el teatre que es fa aquí. M’agradaria que la gent es quedés amb cares noves, que sentís empatia per actrius desconegudes i que no només vagi al teatre perquè hi ha un actor/actriu mediàtic de la televisió o algú famós. Que aquest tipus de teatre li entri per ser una proposta original, a la vegada que arriscada.

Fent referència al títol de l’espectacle, quin és el vostre desig per l’any que ve?

Mercè Sarrias: Projecció de futur, que tinguem la idea de que hi ha un futur, que tot canviarà, que serà més fàcil. Que puguem pensar què farem d’aquí a cinc anys i no com fem ara que només pensem en el què ens passarà d’aquí dos dies.

Carol López: Jo sóc molt egoista: tenir feina.

Marta Buchaca: Jo també. Tenir feina jo i també la gent del meu voltant

Victòria Szpunberg: Estar millor jo i els meus. La feina és important i estem arribant a una psicosi col·lectiva que porta a un egoisme de voler quedar-te amb la teva cadira i em preocupa perquè s’està fomentant ambients de treball molt egoistes i molt estressants. I també m’agradaria que Espanya no anés cap a la dreta... como se avecina.

Totes: sí, sí, també això (entre riures).

[ACTUALITZACIÓ] 'L'any que ve serà millor' | Roda de premsa i passi de gràfics

2011-09-26T05:17:00.000-07:00

Roda de Premsa: dijous 29 setembre a les 12h

Passi de Gràfics: dijous 29 setembre a les 13h

La Villarroel presenta 'L'any que ve serà millor'

Del 30 de setembre al 27 de novembre de 2011

ACTUALITZACIÓ

Us comuniquem que per motius aliens a la producció, ens hem vist obligats a canviar l’horari del passi de gràfics de L’any que ve serà millor que passa a fer-se demà dijous a les 13h, tot just després de la roda de premsa.

La roda de premsa de presentació de l’espectacle comptarà amb la presència de les seves autores: Marta Buchaca, Carol López, Mercè Sarrias i Victòria Szpunberg, i de la directora d’escena, Mercè Vila Godoy. Tindrà lloc a les 12h al hall del vestíbul de La Villarroel.

Quan finalitzi, tots els mitjans estan convidats a veure el passi de gràfics i fer preguntes a les actrius: Neus Bernaus, Alba Florejachs, Mireia Pàmies i Vanessa Segura.

Aquells mitjans que per motius d’aquest canvi horari no puguin venir al passi de gràfics i desitgin gravar imatges i entrevistes amb l’equip artístic, que es posi en contacte amb Premsa La Villarroel (Blanca de Carreras – 615 66 97 53 / premsa@focus.cat) per tractar el tema individualment.

L’obra és original en la seva forma i fons, escrita a 8 mans i a peu d’escenari, s’ha construït amb les aportacions de tot l’equip (autores, directora i actrius) i tracta amb un humor intel·ligent, àcid i irònic, les maneres diverses d’enfrontar-se a la realitat d’avui en dia d’una generació de dones que han de sobreviure als temps de crisi, precarietat i insatisfacció vital que les envolta, amb un missatge positiu i esperançador: l’any que ve serà millor.

Roda de premsa: dijous 29 de setembre a les 12h a La Villarroel

Passi de gràfics: dijous 29 de setembre a les 13h a La Villarroel

Funcions prèvies: a partir del divendres 30 de setembre

Estrena: divendres 7 d’octubre a les 21h

L'any que ve serà millor

2011-09-26T01:19:00.000-07:00

Autores: Marta Buchaca, Carol López, Mercè Sarrias, Victòria Szpumberg
Direcció: Mercè Vila Godoy

Intèrprets:
Neus Bernaus
Alba Florejachs
Mireia Pàmies
Vanessa Segura

Escenografia: Álex Aviñoa, Laura García
Vestuari: Laura García
Il·luminació: Álex Aviñoa
Espai sonor: Lucas Ariel Vallejos

Direcció de producció: Amparo Martínez
Cap de producció: Maite Pijuan
Producció executiva: Raquel Doñoro
Direcció tècnica: Miguel Montes

Ajudant de direcció/Regidor: José Pérez
Cap tècnic del teatre: Gervasio Juan Colet

Premsa: Blanca de Carreras
Màrqueting i comunicació: Publiespec
Reportatge fotogràfic: David Ruano
Disseny gràfic: sSB

Primera representació a La Villarroel el 30 de setembre del 2011.

Agraïments: Gloria Sirvent, Stefan Metz, Carol López

Sponsor: Estrella Damm.

Una producció de La Villarroel.

SINOPSI

Un collage d’històries amb molt d’humor i una pinzellada de mala baba, retalls de vida, cròniques i contracròniques, diàlegs creuats amb la realitat de la vida quotidiana a diari com a centre i la dona com a protagonista en primera persona. Petites peces que formen una única obra escrita a quatre mans, interpretades per quatre dones, la complicitat de nous talents que pugen ambiciosament a l’escenari de la vida i del teatre. Tornar a l’essència del teatre, amb la força que dóna crear un equip amb dones d’aquí per muntar un espectacle que ens mostra amb molt d’humor la rutina i la vida que ens ha tocat viure.

EXITUS, noves funcions durant les festes de La Mercè del 23 al 25 de Setembre

2011-09-16T02:50:00.000-07:00

Es podrà veure durant el cap de setmana de la Mercè: divendres 23, dissabte 24 i diumenge 25

El muntatge així podrà gaudir de la campanya d’ADETCA amb els descomptes especials que es fa en els teatres de Barcelona durant les Festes de la Mercè

En només una setmana en cartell a Barcelona, “Exitus” es va guanyar l’admiració de crítica i públic

La premsa ha dit:

“[…] Exitus es veu preparat en aquestes escenes per generoses mostres d’humor negre, intel·ligent, imaginatiu, lluny de la fàcil broma necròfila. Es posa així de manifest la qualitat dels actors com a perspicaços guionistes, responsables d’uns textos originals ben ritmats i que respiren elegància i bon gust. La formidable actuació de Lorca i Merino es produeix a un ritme vibrant […]”

Joan-Anton Benach, La Vanguàrdia

“Primer lloc per Exitus. Tristesa i melancolia es barregen amb un humor agredolç. El meu esòfag sota les seves pulsacions i vaig sentir felicitat”

Albert Espinosa, El Periódico

“Pur teatre, pura intel·ligència escènica, pura diversió emotiva, captivadora”

Joaquim Armengol, El Punt Avui

“Una màquina de rellotgeria on tot funciona mil·limètricament. No se la perdin”

Santi Fondevila, Time Out

“Una reflexión mordaz, lúcida, divertida sobre la muerte y sus múltiples implicaciones morales, sociales, laborales, existenciales […] La brillantez de Éxitus no solamente reside en su sencillez si no en la minimalista eficacia de su puesta en escena. […] Sin duda, un derroche de sensibilidad.”

Antonio J. Navarro, Guía del Ocio

EXITUS

Fins el 25 de setembre | La Villarroel | Barcelona

Divendres 23: 21.30 h

Dissabte 24: 23.00 h

Diumenge 25: 20.00 h

Hablamos

2011-09-13T08:51:00.000-07:00

Autor: Eugenio Jofra
Direcció: Gerard Jofra
Actor: Reugenio
Guió: Reugenio i Gerard Jofra

Il·luminació: Xavi Alsina
Producció: Saben aquel que diu… Produccciones
Cap tècnic teatre: Gervasi Juan Colet

Premsa i comunicació: Blanca de Carreras
Màrqueting i publicitat: Publiespec
Aplicacions gràfiques: sSB

Hablamos, espectacle dirigit per Gerard Jofra, fill del mític humorista Eugenio.

Hablamos és el nou espectacle de Reugenio. Després de més de dos anys d'èxit amb l’obra Con todos mis respetos, el repertori s’ha actualitzat i es recuperen acudits estel·lars i altres d'inèdits que Eugenio no va poder explicar.
Hablamos és un revival del millor d'Eugenio i està farcit de sorpreses en la posta en escena que culminarà en un diàleg virtual amb el genial humorista.

Per a tothom, arriba HABLAMOS!

Exitus

2011-09-05T01:00:00.000-07:00

Autors, directors i intèrprets: Diego Lorca i Pako Merino

Il·luminació: Miguel Muñoz
Escenografia: Jordi Soler i Prim
So: Jonatan Bernabéu
Vestuari: Mireia Roy
Tècnics: Albert Anglada i Jonatan Bernabéu
Cap tècnic del teatre: Gervasi Juan Colet
Fotografies: Martí Fradera
Disseny gràfic: Màrqueting i publicitat
Premsa Titziana Teatro: La Costa Comunicación
Premsa Teatre: Blanca de Carreras
Màrqueting i comunicació: Publiespec

Primera representació a La Villarroel el 5 de setembre de 2011

Espectacle en castellà

SINOPSI

Exitus ens presenta a varis personatges: un funerari, un home a la recerca de feina, un directiu d’un laboratori farmacèutic i un advocat, que emboiren les seves vides sense que ells mateixos siguin conscients del destí comú que els uneix. Quatre persones que s’enfronten a la mort des de punts de vista tan diversos com el d’una professió, una tragèdia o un acte irreversible de la vida.

Exitus | Roda de premsa

2011-09-01T10:00:00.000-07:00

Roda de premsa + Passi de gràfics dilluns 5 de setembre a les 17h.

El proper dilluns es presenta en Roda de Premsa l’espectacle EXITUS, el nou muntatge de la companyia TITZINA TEATRE.

La presentació tindrà lloc el proper dilluns 5 de setembre a les 17h a La Villarroel i comptarà amb la presència dels dos integrants de la companyia Pako Merino i Diego Lorca.

L’espectacle EXITUS es podrà veure a la Villarroel del 5 al 18 de setembre

Passi de gràfics :: Dilluns 5 de setembre - 17.30 h

Immediatament després de la Roda de Premsa tindrà lloc el Passi de Gràfics per a TV i fotògrafs, a les 17.30 h. La companyia mostrarà unes escenes de l’obra i després oferirà entrevistes personalitzades.

Es tracta de la tercera obra de la companya i es va estrenar el gener de 2009. “Exitus” està escrita, dirigida i interpretada per Diego Lorca i Pako Merino i arriba a la Ciutat Comtal després de més de 170 actuacions en gira per Espanya i Portugal.

Titzina Teatre compleix 10 anys de vida. Fundada al 2001 és una companyia ja consolidada dins del mapa teatral del nostre país i que ha creat amb els seus treballs un segell propi, sinònim de qualitat, compromís, muntatges de creació amb un marcat estil cómic-poètic i un gran treball d’actor i investigació prèvia.

TITZINA TEATRE dóna nom a la companyia teatral que agrupa tres obres d’èxit de públic i premsa del panorama teatral del nostre país. En els seus primers deu anys de vida han estrenat “Folie a Deux | Sueños de psiquiátrico” (2002), “Entrañas” (2005) i “Exitus” (2009).

Al gener de 2009 van estrenar la seva tercera obra: “EXITUS”, escrita, dirigida i interpretada per Diego Lorca i Pako Merino i que al setembre s’estrena a Barcelona. L’última creació de Titzina representa una composició de la qualitat i el compromís de la companyia, que aquest 2011 compleix 10 anys de trajectòria. Des de la seva estrena, “Exitus” ha realitzat 170 actuacions en gira entre Espanya i Portugal.

Després de guanyar amb les seves anteriors creacions nombrosos premis nacionals, realitzar més de 200 funcions amb cada espectacle i passar pels festivals de teatre més importants, amb “Exitus” tornen a recórrer els escenaris amb una nova història i s’atreveixen (com en els seus anteriors treballs) a tocar un tema com la mort. “Exitus” presenta múltiples personatges, tots ells interpretats per Diego Lorca i Pako Merino, fundadors de la companyia i creadors del muntatge. Els personatges i les escenes es succeeixen de manera dinàmica, poètica i amb un estil tragicòmic. Un espectacle que a l’igual que tots els treballs de TITZINA té el suport de la crítica, el públic i promet no deixar a l’espectador indiferent.

Festa de presentació de la temporada 2011-2012

2011-08-26T02:42:00.000-07:00

Dilluns 29 d’agost a les 20h a La Villarroel

Us convidem a la festa de presentació de la programació de la temporada 2011-2012 de La Villarroel que tindrà lloc aquest dilluns 29 d’agost a les 20h al mateix teatre (C/ Villarroel, 87). Els mitjans gràfics podran fer fotografies i enregistraments de la totalitat de l’acte.
Us hi esperem!

Per a més informació, confirmacions d’assistència i per concertar entrevistes:
Blanca de Carreras
premsa@focus.cat / 93 309 75 38

Aquí amanece de noche

2011-08-01T10:00:00.000-07:00

Direcció artística: Mar Gómez
Direcció Coreogràfica: Xavier Martínez Torrejón

Coreografia: Col·lectiva
Intèrprets:
Veronica Cendoya
Sandrine Rouet / Xaro Campo
Ricard Fernández
Viviane Calvitti
Xavier Martínez Torrejón
Mestres de ball: Ingve Groven i Jordis Ros
Música: autors diversos

Disseny escenografia: Joan Jorba
Disseny Vestuari: Mariel Soria
Disseny Il·luminació: Sandra Caballero
Concepció espai sonor: Mar Gómez i Xavier Martínez
Sonorització: Josep Puigdollers
Maquinària: Àngel Marquez
Vídeo: Jordi Orobitg
Cap tècnic del teatre: Gervasi Juan Colet

Producció: Menu Carvajal

Fotografia: Óscar de Paz
Disseny gràfic: sSB
Màrqueting i publicitat: Publiespec
Premsa: Blanca De Carreras

Primera representació al La Villarroel el 23 d’agost de 2011

Fidel al seu estil, la companyia Mar Gómez torna a ballar per explicar una història. I ho fa mitjançant aquells recursos que ja li són propis i que formen part del seu segell d’identitat: el gest, el moviment, el tractament descriptiu de la música, i, sobretot, el seu característic sentit de l’humor, amb el que acostuma a saber arrencar un somriure fins i tot d’on es pot arribar a pensar que tan sols hi ha lloc per al plor.

SINOPSIS

Ambientada en algun lloc de Nord Amèrica dels anys quaranta, la història que s’explica a “Aquí amanece de noche” parteix de la coincidència de cinc personatges en un modest motel de carretera: la mestressa del negoci, l’etern inquilí, una jove emprenedora i una parella que acaba d’arribar.

Sols caldrà el pas del temps per que tots acabin per compartir molt més que un mateix lloc on passar la nit. Una nit que aconseguirà revestir amb el seu misteri totes les peripècies d’aquests personatges i propiciarà la revelació del seu costat més contradictori. Una nit que, a més, amagarà quelcom més inesperat que la previsible sinistra foscor, que la romàntica i pàl·lida llum de la lluna o que el so inquietant de les aus nocturnes.

En un motel de carretera la vida té tendència a moure’s en el terreny del que és transitori: res és per sempre. Els personatges de la historia intentaran aprofitar aquesta circumstància per donar un tomb a les seves vides, sabent que sempre és més fàcil modificar la direcció d’un camí quan s’està fora d’ell que quan s’avança dins els seus marges.

Aquesta múltiple trobada s’escenificarà davant les quatre portes groguenques rere les quals s’amaga (encara que a vegades no del tot) la intimitat dels inquilins. Les llums que s’escapen dels seus apartaments van a parar a un llarg porxo. I allí, bressolat pel vaivé d’un balancí, qualsevol podrà endormiscar-se observant plàcidament les restes de ferralla acumulades entre les ratlles despintades de l’aparcament contigu.

És allà on trobem el cotxe de la propietària: un automòbil vell i atrotinat al que li falten rodes i portes, però no la brillantor del seu capó roig acabat de pintar ni la potència dels seus fars: ja se n’encarrega ella, tossudament, de procurar que algun dia, aquest trasto pugui portar-la a algun lloc, lluny d’allí.

En aquesta història s’ofereix una mirada humorística a aquest risc implícit que comporta el creuament transitori de la vida de la gent, especialment d’aquella qui aparca, en principi per poc temps, la seva confortable i predictible quotidianitat. Tot això amanit per una situació extraordinària que, si no fos per la seva inevitable comicitat, seria també inevitablement tràgica.

Días Estupendos

2011-07-05T10:00:00.000-07:00

Espectacle en cartell a La Villarroel emmarcat dins del Festival Grec 2011

Text i direcció: Alfredo Sanzol
Escenografia i vestuari: Alejandro Andújar
Il·luminació: Baltasar Patiño
So i música original: Fernando Velázquez

Intèrprets:
Paco Déniz (El de la bicicleta)
Elena González (La nudista)
Juan Antonio Lumbreras (El del tronco)
Natalia Hernández (La que canta)
Pablo Vázquez (El del melón)

Ajudant de direcció: Pietro Olivera
Ajudant de producció: Elisa Fernández
Direcció tècnica: Matías Carbia
Cap tècnic del teatre: Gervasi Juan Colet

Fotografia: David Ruano
Premsa La Villarroel: Blanca de Carreras
Màrqueting i comunicació: Publiespec

Una producció de Centro Dramático Nacional / Lazona / Bitò Produccions

Primera representació el 6 de juliol de 2011

Paraules de l'autor

L’estiu és l’època de l’any en què la personalitat pateix el canvi més brusc. Projectem fantasies, realitats que voldríem viure, esperances de paradisos... i volem que tot es faci realitat en aquest breu lapse de temps en què podem trencar amb l’activitat habitual per tal d’entrar en una mena de bombolla. L’estiu és un tub de laboratori on apareixen les veus que la resta de l’any s’oculten i que, ara, ens proporcionen una experiència de realitat paral·lela.

Les històries de “Días estupendos” tenen a veure amb aquesta sensació de cresta vital. Allà on amb més força s’expressa la vida, comença la mort.

Són històries en les que la intensitat arrossega l’acció. En les que, horroritzats, riem.
Alfredo Sanzol

Presentació de “Días Estupendos”

2011-06-30T10:00:00.000-07:00

El proper dimarts 5 de juliol es presenta en roda de premsa l’espectacle Días Estupendos, una producció del Centro Dramático Nacional i Lazona dirigida pel dramaturg navarrès Alfredo Sanzol, amb un repartiment coral encapçalat per Paco Déniz, Elena González, Natalia Hernández, Juan Antonio Lumbreras i Pablo Vázquez.

Días Estupendos farà temporada a La Villarroel, dins el marc del GREC 2011 Festival de Barcelona del 6 al 31 de juliol. La roda de premsa tindrà lloc el dimarts 5 de juliol a les 13h al Palau de la Virreina. El mateix dia a les 17h tindrà lloc un passi de gràfics a La Villarroel.

Días Estupendos ens narra tot un seguit d’històries extremes ambientades durant les vacances. Es va estrenar l’octubre de 2010 al Teatro Valle-Inclán de Madrid i la crítica es va rendir davant d’un dels dramaturgs amb més projecció nacional i internacional:

Divertidísima, emocionante, llena de vida y con una compañía para quitarse el sombrero. Alfredo Sanzol, una de las mejores cosas que le están pasando al teatro español.
Marcos Ordóñez – Babelia

Sanzol tiene oído para el habla popular. Escribe las escenas in crescendo y las dirige con musicalidad. Espectáculo ágil y divertido.
Javier Vallejo – El País

Juego vertiginoso de ritmo trepidante, plagado de chistes y circunstancias disparatadas que los espectadores disfrutan a carcajadas. Actuaciones plenas, enérgicas, desinhibidas, exultantes.
Juan Pablo Scott – La Opinión de Málaga

Espectáculo modélico, estupendamente medido, rico en matices, a veces desconcertante, extraño, divertidísimo, otras paródico y otras directamente desconsoladores. Que vuelvan pronto, quiero más, lo quiero todo.
Manuel Rosal – Diario de Sevilla

Digno heredero de Berlanga, de Mihura, de Ionesco, de Pinter, y contemporáneo de Ricky Gervais, Woody Allen o Jim Carrey, Sanzol no cabe duda de que llegará lejos, porque es un dramaturgo total (director, autor) que tiene una complicidad eficiente y productiva con su compañía, de la que les presento a los actores y actrices, a los que aplaudirán puestos en pie y les pedirán un bis: Paco Déniz, Natalia Hernández, Juan Antonio Lumbreras, Elena González, Pablo Vázquez. Desde aquí mi "¡Bravo!".
Santiago Navajas – Libertad Digital

Calendari:
Roda de premsa: Dimarts 5 de juliol a les 13h al Palau de la Virreina
Passi de Gràfics: Dimarts 5 de juliol a les 17h a La Villarroel
Funcions prèvies: a partir del 6 de juliol
Estrena: Dilluns 11 de juliol a les 21h

Reugenio

2011-06-20T10:00:00.000-07:00

Títol: SABEN AQUEL QUE DIU... Producciones: Presenta REUGENIO
Direcció: Gerard Jofra
Actor: Reugenio

Caracterització: Reugenio
Cap de producció: Gerard Jofra
Producció: SABEN AQUEL QUE DIU...Producciones
Cap tècnic del teatre: Gervasi Juan

Premsa i comunicació: Blanca de Carreras
Màrqueting i comunicació: Publiespec
Adaptacions gràfiques: sSB

Durada: 1 hora 15 minuts (sense entreacte)
www.elsabenaquelquediu.com

El perquè de l'espectacle

Saben aquel que diu ... Produccions, impulsada per Gerard Jofra, fill del mític humorista Eugenio, presenta Reugenio.

“Con todos mis respetos” és un espectacle que recupera tota l’essència del personatge sobre els escenaris. Reugenio, és sense cap dubte, el millor de tots els que han interpretat a Eugenio durant tots aquests anys, tots amb alguna cosa comú, un enorme respecte i admiració per l’artista que tant ens va fer riure.

Fa ja deu anys que el genial humorista Eugenio ens va deixar, però aquest espectacle agafa el relleu i recull el testimoni tal com va ser, fent que el seu humor es mantingui entre nosaltres, tant per als que no el van poder veure en viu, com per a les generacions que se’l van perdre, per als que el van gaudir i volen continuar fent-ho.
¡Per a tot el món, arriba Reugenio!

"Coses que dèiem avui"fins diumenge 19 de junyProperament...

2011-06-15T10:00:00.000-07:00

Coses que dèiem avui, l’obra dirigida per Julio Manrique que va significar l’èxit i la sorpresa de l’última edició del Festival Grec 2010, arriba a les últimes representacions. El proper diumenge, 19 de juny, s’acomiada definitivament de La Villarroel.

L’espectacle, una producció de Sala Beckett i GREC 2010 Festival de Barcelona, es va presentar a La Villarroel el 10 de maig, després de la seva estada a la Sala Beckett i d’una extensa gira per tot el territori català, ha tingut una molt bona acollida per part del públic. Més de 9.000 espectadors, 43 funcions i més del 70% d’ocupació de sala. Aquesta obra consta de tres peces breus escrites per l’autor nordamericà Neil LaBute que sota la direcció del futur director artístic del Teatre Romea, compte amb unes grans interpretacions de tots els actors que completen el repartiment artístic: Mireia Aixalà, Cristina Genebat, Oriol Guinart, Norbert Martínez, Xavier Ricart, Andrew Tarbet i Ernest Villegas.

La crítica, un cop més, ha estat unànime a l’hora d’elogiar el gran treball d’interpretació i la bona mà en la direcció:

“Increïble la feina de tots els actors i magnífica l’excel·lent direcció trufada de detalls de Julio Manrique. Una obra mestra per veure una dotzena de vegades!”.
Albert Espinosa. El Periódico de Catalunya

“Tres peces breus molt ben escrites per Neil LaBute, amb unes actuacions fantàstiques. Novament, rendida, aplaudeixo Manrique. Aneu-la a veure, no us en penedireu!”.
Lolita Bosch. Público

“El tàndem Neil LaBute – Julio Manrique té química. Coses que dèiem avui ara torna a La Villarroel per aixecar tothom de la cadira. Torna sense haver perdut un gram d’intenció, de denúncia, de crítica, de patetisme, d’humor, d’actualitat”.
Toni Polo. Público

“Manrique rebla novament el clau i Coses que dèiem avui se sustenta en la saviesa com a director i el magnífic treball de l’equip actoral per excel·lir com una deliciosa combinació de tragicomèdia contemporània, humor negre i escriptura afilada”.
Toni Mata. Regió 7

“El trío LaBute-Manrique-Genebat desprende absoluta complicidad, entendimiento y claridad de intenciones. Otro éxito rotundo a todos los niveles. Todo el equipo artístico del montaje va de la mano hacia la excelencia”.
Martín Zaragüeta. Portal Indienauta

“Aquest espectacle torna a ser un dels que encomanen les ganes de no deixar d’anar al teatre i que, a més, creen addicció. La mà de Julio Manrique signa una de les direccions més celebrades de les últimes temporades d’un autor contemporani i d’un argument tan quotidià com ple de profunditat”.
Andreu Sotorra. Clip de Teatre

Reugenio “Con todos mis respetos”

I a partir del 20 de juny Saben aquel que diu ... Produccions, impulsada per Gerard Jofra, fill del mític humorista Eugenio, presenta Reugenio. Con todos mis respetos. Un espectacle que recupera tota l’essència del personatge sobre els escenaris. Un nou espectacle amb els millors acudits del genial humorista desaparegut ara fa 10 anys. Un espectacle que pren el relleu i recull el testimoni tal com va ser, fent que el seu humor es mantingui entre nosaltres, tant per als que no el van poder veure en viu, com per les generacions que se’l van perdre, per als que el van gaudir i ho volen continuar fent.

11 úniques funcions, per gaudir de Reugenio, sense cap dubte, el millor de tots els que han interpretat a Eugenio durant tots aquests anys, amb un enorme respecte i admiració per l’artista que tant ens va fer riure.

Días Estupendos (GREC 2011)
I, del 6 al 31 de juliol, La Villarroel acollirà de nou un espectacle dins el marc del Festival Grec d’enguany. Es tracta de Días Estupendos, d’Alfredo Sanzol. Després de l’èxit de Delicades, pel qual va rebre el Premi Max al millor text teatral en català, el dramaturg navarrès torna amb un seguit d’històries extremes ambientades durant les vacances. Una mirada còmica, hilarant i amb diàlegs dotats d’una fina ironia al voltant dels records d’estiu. De ritme trepidant i amb un repartiment brillant que funciona a la perfecció sota la direcció d’un dels dramaturgs amb més projecció dins el panorama teatral, no només nacional, sinó arreu del món.

Una producció de Centro Dramático Nacional i Lazona, dirigida pel propi autor, Alfrezo Sanzol i amb una magnífica companyia d’actors amb una llarga trajectòria damunt els escenaris, al cinema i a la televisió: Paco Déniz, Elena González, Natalia Hernández, Juan Antonio Lumbreras i Pablo Vázquez.

Un assaig breu sobre obres breus

2011-05-10T10:00:00.000-07:00

Per què encara ens molestem a escriure obres breus? No n’estic segur, però jo continuo fent-ho amb una regularitat alarmant. Prou que costa que et muntin una obra en aquest temps de retallades i lectures dramatitzades i tallers, però quan deixes caure un escarransit plec de 10 o 15 pàgines sobre la taula, la majoria de directors literaris no deixen de somriure i t’acompanyen sense cap mena de miraments fins a la sortida (l’únic element kàrmic positiu de tot plegat és que normalment tenen oficines merdoses i atapeïdes on de totes maneres no t’agradaria passar massa temps).

Com la resta de la meva carrera teatral, ho faig perquè aquesta forma d’escriptura existeix. És cert que no pretenc treure’n calés o guanyar admiradors o fer-me famós; fa riure les poques vegades que et produeixen una obra breu i els diners que reps a canvi de tants esforços. No, torno a aquesta forma d’escriptura dramàtica igual que els escaladors retornen a les vessants més perilloses d’algunes muntanyes —perquè existeixen. I no només perquè existeixen sinó perquè sembla rematadament fàcil des de terra —i, en canvi, és terriblement complicat un cop ets allà dalt. L’obra breu és una cabrona i una malparida (sí, pot ser les dues coses alhora) difícil de dominar. Com els relats curts o els anuncis o els videoclips, és cent vegades més complicada del que sembla. Explicar una història totalment rodona en poques pàgines, amb personatges i un argument i un conflicte, no és bufar i fer ampolles, i és això el que em fa enrere una vegada i una altra. Tant si es tracta d’un monòleg com de diàlegs dramàtics entre diversos personatges (com en el cas de les obres que es presenten aquí), no és gens fàcil. Com un corredor de fons a qui se li demana que substitueixi un velocista a l’últim minut, et trobes fent servir tota una sèrie de músculs que ni sabies que tenies. Cada paraula comença a comptar enormement en el conjunt, i bocins de text comencen a destacar com senyals de neó quan et trobes limitat a un grapat de pàgines. Però és un gran exercici i una feina terriblement precisa que et fa sentir molt satisfet quan et surt bé. Aconseguir la mena d’«efecte unificat» de què parlava Edgar Allan Poe és efectivament meravellós. Et tornes boig intentant-ho però,ves per on, això és part de la gràcia. Aquestes obres representa que «em surten bé»? Tant de bo ho sabés; suposo que sou vosaltres qui teniu l’última paraula. M’encanta la forma de Romance, en què els personatges no tenen gènere i és el públic qui ha d’omplir els buits. Com el monòleg, sempre ha estat la gran arma secreta del teatre enfrontar directament l’espectador amb la incertesa, i m’agrada fer-ho. Trencar la quarta paret i recordar al públic que no hauria de posar-se massa còmode no té res de dolent, tampoc. Helter Skelter —que es va titular Things We Said Today quan es va representar a Nova York (gràcies als Beatles per tots dos títols)— i Les fúries són obres més convencionals des d’un punt de vista estructural, però els seus missatges són tan vells com els grecs. Són crits primaris sobre la injustícia i els nens i l’amor perdut, i en les mans dels actors adequats poden fins i tot posar-me els pèls de punta (cosa gens fàcil per a un home de cabells arrissats com jo). Aquestes dues obres no van ser escrites com un díptic però funcionen apropiadament i sorprenentment bé plegades. Romance, per la seva banda, la vaig escriure com un exercici per a un taller actoral que vaig presentar a la Sala Beckett l’estiu passat. Va suposar una oportunitat genial per treballar amb actors i debatre el poder i el gènere i el que un actor aporta a un paper en el teatre. Les tres obres tenen lloc a la taula d’algun restaurant de ves a saber on i amb això en tinc prou —menjo sovint fora i un ha d’aconseguir la inspiració allà on la pot trobar.

Fa força temps de l’últim cop que vaig tenir la sort que em muntessin una obra a Espanya i aprecio cada vegada que això passa. Aquí hi ha un amor per la llengua molt semblant al que sent el públic anglès (només comparable potser amb l’irlandès, fins ara). Per experiència, estic convençut que no hi ha un lloc massa fosc o massa prolífic perquè els aficionats catalans al teatre no puguin seguir-me —el criteri principal i potser únic és que la feina sigui bona i única i, sobretot, necessària.

Les mateixes qualitats que persegueixo cada vegada que m’assec amb el meu petit quadern de notes en algun racó d’una habitació mentre faig gargots, veient com una altra obra breu «inútil» s’escapa del meu bolígraf. I així van les coses.

Neil LaBute
13 de maig de 2010

Coses que dèiem avui

2011-05-05T10:00:00.000-07:00

Text: Neil LaBute
Traducció: Cristina Genebat
Dramatúrgia i direcció: Julio Manrique

Repartiment:
Romance>
A: Andrew Tarbet
B: Norbert Martínez

Les fúries
Jamie: Oriol Guinart
Jimmy: Xavier Ricart
Paula: Mireia Aixalà

Helter Skelter
Dona: Cristina Genebat
Home: Ernest Villegas

Escenografia: Lluc Castells
Vestuari: Maria Armengol i Clara Peluffo
Il·luminació: Jaume Ventura
So: Daniel Aznar
Ajudant de direcció: Norbert Martínez

Cap tècnic del teatre: Gervasi Juan Colet

Assessorament lingüístic (LSC): Santiago Frigola i Fesoca
Traducció del sonet XXIII de William Shakespeare: Gerard Vergés
Traducció al japonès: Albert Garcia Llorca

Una producció de la Sala Beckett i del GREC 2010 Festival de Barcelona
Màrqueting i comunicació: Publiespec
Premsa La Villarroel: Blanca de Carreras

Primera representació a La Villarroel, el 10 de maig de 2011

Sinopsi

Coses que dèiem avui, nascut de la complicitat sorgida entre l’autor nord-americà Neil LaBute i l’actriu i traductora Cristina Genebat durant el curs que va impartir el dramaturg a l’Obrador d’estiu 2009, és el títol d’una cançó dels Beatles i també d’aquest espectacle, que recull tres peces breus, inèdites, de LaBute: Romance, Les fúries i Helter Skelter.

A Romance dos personatges que havien mantingut una relació de parella ja fa temps es retroben després d’anys de no veure’s.

A Les fúries, la Paula cita en Jimmy per explicar-li la seva decisió de deixar-ho córrer, però les coses es compliquen quan en Jimmy es presenta a la cita acompanyat de la seva germana.

Finalment, a Helter Skelter, una parella sopa en un restaurant chic i encantador. Tot sembla anar bé fins que ens assabentem que ella ha descobert que el seu marit li és infidel. Tres peces breus. Tres situacions íntimes, tenses, delicades o decididament violentes sotmeses a una incòmoda exposició pública.

#twitteatreel twittcol·loqui a #La_Villarroel

2011-04-05T10:00:00.000-07:00

La Villarroel, amb la voluntat d’acostar creadors, actors i públic, es suma a la iniciativa del Teatre Romea i el pròxim dimecres 13 d’abril després de la funció tindrà lloc el twittcol·loqui de Desclassificats.

Els actors Emma Vilarasau, Abel Folk, Toni Sevilla i el director Pere Riera parlaran sobre Desclassificats i respondran a les preguntes formulades pel públic i pels twittaires que vulguin seguir el col·loqui des de casa; un col·loqui que conduirà i moderarà el mateix Pere Riera.

Et convidem doncs a que vinguis al teatre aquest dia i que participis del col·loqui amb uns dels millors actors de l’escena catalana i una de les promeses de la direcció teatral catalana.

A partir de les 22.45h el diàleg es podrà seguir a través del twitter de La Villarroel:
http://twitter.com/la_villarroel

Aconsegueix la teva entrada a Promentrada VIP i participa en directe i a twitter del Twittcol·loqui. A La Villarroel hi trobaràs accés obert a la xarxa Wifi.

Desclassificats segons l’autor i director

2011-03-16T10:00:00.000-07:00

Aquesta no és una obra sobre política. Tampoc no és una història sobre periodistes. No és una reflexió sobre les sempre convulses relacions entre el poder mediàtic i l’administració.

Desclassificats ens mostra la trobada de tres personatges amb punts de vista molt oposats sobre l’ètica, la integritat professional i la dignitat de l’individu.

Tots presumim de disposar d’una escala de valors, d’uns principis rectors que ens fan ser d’una manera o d’una altra; que ens fan jutjar les actituds i els comportaments dels altres des d’un determinat punt de vista. Però què passa quan aquests valors, els principis més sòlids que ens regeixen, es veuen sacsejats i qüestionats, fins i tot en contra de nosaltres mateixos?

Què passa quan prenem consciència que no som tan íntegres, ni tan dignes, ni tan coherents? Com assumim el trencament entre les nostres conviccions i la nostra voluntat més íntima?

Les persones som fràgils. Per fora i per dins. Només quan es tracta de jutjar l’altre ens sentim valents i capaços d’opinar, de criticar, de demonitzar aquell que fa justament el que nosaltres mai no faríem. Mai? Els avis deien: “No diguis mai, d’aquesta aigua no en beuré”. Perquè pot ser que un dia en beguis i t’ennueguis. O t’enverinis.

Pere Riera

Algunes pinzellades sobre Pere Riera
L’autor i director de Desclassificats va néixer a Canet de Mar el 1974. És llicenciat en Dramatúrgia i Direcció teatral per l’Institut del Teatre, i en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. Té un Màster en Estudis Teatrals i professor de Teoria i Literatura Dramàtica, de Dramatúrgia a l’Institut del Teatre i d’Escriptura teatral a l’Obrador de la Sala Beckett. Compagina la tasca docent amb l’escriptura dramàtica i de guions televisius.
És membre del Consell de Redacció de les revistes: Pausa (Sala Beckett, Barcelona) i Estudis Escènics (Institut del Teatre). També forma part del consell assessor del Festival Shakespeare, de Mataró.

Ha fet dramatúrgies per a diversos espectacles: Ròmul el Gran, de F. Dürrenmatt, per al Teatre Nacional de Catalunya; La Controversia de Valladolid, de G. Bizet, per al Conservatori Superior de Música del Liceu; Baal, de B. Brecht, per al Teatre Tantarantana.

És autor de les obres: Casa Calores (Sala Beckett); El factor Luxemburg (Teatre Lliure); Lluny de Nuuk (TNC); Desclassificats (La Villarroel).

És autor del manual de pedagogia teatral Fem teatre. Manual d’arts escèniques (Edicions La Galera).

Desclassificats | L'obra i l'autor

2011-03-11T10:00:00.000-08:00

L'obra

La Villarroel acull a partir del dissabte 12 de març, 'Desclassificats', una obra escrita i dirigida per Pere Riera, que ofereix una visió sobre la relació entre el periodisme i el poder.

Emma Vilarasau, Abel Folk i Toni Sevilla són els protagonistes d'aquesta comèdia amb tocs de thriller; Desclassificats qüestiona sobre l’escenari la relació entre el poder i els mitjans de comunicació i com ens arriba la informació als ciutadans.

L'obra explica la història d'una gran periodista i líder d'opinió -interpretada per Vilarasau - que ha de fer a l'entrevista més important de la seva vida, al president del govern - Toni Sevilla - el qual, per la informació que proporcionen uns documents desclassificats, es podria trobar enmig d’un escàndol polític que el qüestiona com a líder.

L’obra es situa en l’actual societat de la informació, on les fonts d’informació i els condicionants dels propis mitjans de comunicació en un món global, es troben envoltats de mentides i mitjes veritats. En aquest ecosistema a qui pot creure el ciutadà? Els líders són fiables? Qui detenta la responsabilitat davant de l’allau d’informació i li dona credibilitat a tot el que podem saber i a com ho sabem?

A Desclassificats, l’honestedat i la responsabilitat de qui ha d’informar i de qui és generador d’informació, s’enfronten en un joc dramàtic que posa en qüestió la naturalesa dels líders polítics i també la dels líders d’opinió, davant de l’opinió pública, i per tant del votant que és qui a la fí, el garant de la pròpia democràcia.

L'autor

Pere Riera, autor i director de Desclassificats, confessa haver pres com a model als periodistes i polítics actuals, tant que a l'hora d'escriure el text va inspirar-se en un fet real. Subratlla, però, que tot i que l’espectador pugui reconèixer algun episodi real a Desclassificats, es tracta de ficció.

Desclassificats

2011-02-28T09:03:00.001-08:00

PROPERES ESTRENES A LA VILLARROEL

Títol original: Desclassificats
Autor i director: Pere Riera
Intèrprets:
Emma Vilarasau – Sílvia Utgés
Abel Folk – Cáceres
Toni Sevilla – Victor Bosch

Escenografia: Sebastià Brosa
Il·luminació: Txema Orriols
Vestuari: Susana de la Fuente
Espai sonor: Alejandro Vera
Caracterització: Toni SantosAjudant de direcció: Mercè Vila
Direcció de producció: Amparo Martínez
Cap de producció: Maite Pijuan
Producció executiva: Peggy Galán
Direcció tècnica: Miguel Montes
Regidora - Sastressa: Mª Àngels Roca
Cap tècnic del teatre: Gervasi Juan Colet

Construcció espai escenogràfic: el Teler, S.C.C.L

Premsa: Blanca de Carreras
Màrqueting i comunicació: Publiespec
Reportatge Fotogràfic: David Ruano
Disseny Gràfic: sSB

Primera representació a La Villarroel, el 12 de març de 2011

Sinopsi

La periodista més prestigiosa del país s’enfronta a l’entrevista més difícil de la seva carrera: un cara a cara amb el President del Govern, presumptament implicat en un delicte aberrant. L’astut Secretari de Premsa del President farà tot el possible perquè l’entrevistadora dubti fins i tot d’ella mateixa. Sabrem finalment la veritat?

Killer

2011-02-20T10:00:00.000-08:00

Actor:
Xavier Mestres

Músics:
Tomás Alcaide (piano, violí i veu)
Roger Conesa (clarinet, guitarra, percussió i veu)
Xavi Sánchez (contrabaix i veu)

Text: Guillem Clua
Música i Direcció musical: Xavier Mestres
Direcció: Joan Maria Segura i Bernadas
Producció executiva: Joan Negrié
Disseny d’il·luminació: Sylvia Kuchinow
Disseny de projeccions: Alfonso Ferri
Disseny de so: Climent Montserrat

Disseny de vestuari: Paloma Arza i Joan Mª Segura
Disseny d’escenografia i coreografia: Joan Mª Segura
Construcció escenografia: Ramon Beneito
Cap tècnic del teatre: Gervasio Juan Colet (La Villarroel)
Sastra: Paloma Arza
Producció: Sala Trono
Disseny gràfic: Jordi Egea
Màrqueting i comunicació: Publiespec
Premsa La Villarroel: Blanca de Carreras
Estudi de gravació: La Rulot

Primera representació a La Villarroel el 23 de febrer de 2011.

Sinopsis

Killer, un thriller musical per a un actor i tres músics narra en primera persona la història de Pau Moira, un personatge gris i inquietant que treballa d’enterramorts. Coneixem Pau en el moment que és jutjat per l’assassinat de 157 persones. Aquest horrible currículum fa que, en un gest sense precedents, la fiscalia consideri la pena de mort per al criminal. En els segons que precedeixen la sentència, Pau té un moment de record per a Jana, a qui considera la seva última víctima i, a la vegada, el seu gran amor i la causa per la qual ha acabat davant d’un tribunal.

A partir d’aquest moment, coneixem la història de Pau Moira, des del dia del seu naixement, i del seu terrible secret, tan letal per la gent que es creua en el seu camí. Però és Pau Moira realment un personatge tan terrible? Quina relació té exactament amb totes les seves víctimes? Com pot ser que hi hagi gent que defensi la seva innocència? I el que és més important, com pot un sol actor explicar aquesta història tragicòmica... a ritme de musical?

L’obra compta amb grans dosis d’humor negre, intriga i sorpreses que capgiren constantment les expectatives del públic, en un tour de force interpretatiu del seu únic actor, que encarna –amb l’ajut dels tres músics que l’acompanyen a tothora a l’escenari– tots els personatges de l’obra: des del propi Pau Moira fins a la seva nòvia Jana, passant per un policia amb molta mala llet o un cambrer pamplonica...

Teatre 2.0 amb #INCUBO

2011-01-19T10:00:00.000-08:00

L'Experiència ÍNCUBO és ja una realitat. La preestrena de l'obra de teatre Íncubo, un juego de vampiros a La Villarroel el dilluns 17 de gener va ser tot un éxit. Més de 60 persones van participar en la primera experiència de seguiment d'una obra de teatre per Internet mitjançant els canals socials Twitter i Facebook.
A més els internautes van conversar amb el director de l'obra i els actors, afegint contingut al que un espectador normal veu quan va al teatre.

Tots els assistents el dia 17 són persones actives a les xarxes socials però no especialistes en crítica teatral sinó espectadors interessats en el teatre que utilitzen Internet de forma habitual; per tant ens faciliten la seva opinió, mitjançant els espais 2.0

Si us plau, apagueu els mòbils?
El que no és habitual és que es permetin els mòbils al teatre, l'eina tecnològica que van utilitzar tots els assistents per a explicar la seva experiència Íncubo.
Tant la predisposició a participar com que després valoressin que va ser molt interessant, ratifica l'aposta per a introduïr la conversa 2.0 als espais culturals tradicionals com a valor afegit de l'experiència teatral classica.

Alguns dels assistents van escriure:

patdeandres: David Lynch aquí estaria disfrutando: la musica, el ambiente, los personajes... Que angustia #incubo
Veure Twitt

xaviersb: #incubo no se puede explicar, se tiene que ver.
Veure Twitt

judithvips: I tots amb la boca oberta! RT @incubo_teatre: Acaba de finalitzar el començament d’#INCUBO
Veure Twitt

hotelelectric: Aplaudiments #incubo
Veure Twitt

Afont: #incubo una experiencia a repetir. Em quedo amb el teatre esta viu i s'adapta a les tendencies i als espectadors.
Veure Twitt

emontagut: me ha gustado la posibilidad de intercambiar opiniones y saber las sensaciones del resto del publico sin hacer ruido... #incubo ;)
Veure Twitt

quetak: Sísí eso es así RT @martaabella: Si, vale, hemos gritado @quetak @ferranbdn @RaquelLlort #incubo
Veure Twitt

i alguns mitjans n'han parlat:

www.btvnoticies.cat

Però l'expriència Íncubo continua... a La Villarroel i a la xarxa.

L'experiència #ÍNCUBO

2011-01-16T10:00:00.000-08:00

#ÍNCUBO, una producció de La Villarroel, es presenta en aquesta sala amb una estratègia de comunicació per a una obra de teatre diferent i virtual, amb una acció exclusiva adreçada a internautes, blocaires i twitaires, perquè aquests transmetin l'emoció i la vivència que tindran durant una sessió de l’obra, on també coneixeran el director Àlex Mañas i els actors Lluis Villanueva, Irene Escolar, Marcel Borràs i Álvaro Cervantes.

ÍNCUBO, Un juego de vampiros, és una història on res és el que sembla. En un refugi perdut estan Miguel i Eva; Gunter i Carmona: Qui és el botxí i qui la víctima? Un thriller replet d'intriga i sorpreses que ens conduirà cap un final insòlit.
I és la mateixa temàtica de l'obra teatral la que permet assajar una forma diferent de comunicar un producte cultural, fent que siguin els espectadors els que expliquin perquè s'ha d'anar a veure Íncubo.
Aquesta proposta compta amb la participació dels internautes mitjançant diverses intervencions a les xarxes socials i als blogs, comentant les impressions, les sensacions que provoca, els personatges, els actors i la pròpia proposta comunicativa a la xarxa.
Els internautes tenen informació privilegiada i assistència a una sessió de l’obra, només per a ells, dilluns 17 de gener de 2011 a La Villarroel.

Si voleu seguir l'experiència #ÍNCUBO ho podeu fer en aquest bloc, als blocs dels internautes que participen, i interactuant amb els canals específics de twitter (@incubo_teatre) facebook
I a Youtube on trobareu càpsules àudiuovisuals de l'obra.

L'obra s'estrena el 20 de gener i es fan dues sessions prèvies el 18 i el 19 de gener; podeu aconseguir descomptes en la compra d'entrades en aquest enllaç.
Tot plegat és una aposta per un nou concepte de comunicació dels productes culturals i de la seva presència a la xarxa, us hi apunteu?

ÍNCUBO, Un juego de vampiros

2011-01-10T10:00:00.000-08:00

... és una història on res és el que sembla. En un refugi perdut, Miguel i Eva. Gunter i Carmona. Qui és el botxí i qui la víctima? Un thriller replet d’intriga i sorpreses que ens conduirà cap un final insòlit.

SINOPSIS
ÍNCUBO és la historia d’una guerra generacional... I com en la majoria de guerres hi ha reis, botxins, innocents i sobretot víctimes.
En un antic refugi d’un poble perdut se citen Miguel (40) i Eva (16), el motiu de la trobada és un intercanvi. Miguel canvia el número final d’una sèrie limitada d’un còmic de vampirs pel sexe que li ofereix Eva.
A partir d’aquest moment Miguel entrarà en una espiral de despropòsits i es debatrà entre la curiositat i la culpa. Dos personatges, Gunter i Carmona (els dos 16) seran els animadors d’a- quest viatge als inferns. Miguel intentarà sortir d’aquella habitació però, després de nombrosos intents, s’adonarà que l’única possibilitat d’escapar d’aquella situació claustrofòbica és enfrontar-se a ell mateix.

FITXA TÈCNICA
Autor: Àlex Mañas
Direcció: Àlex Mañas
Repartiment: Lluís Villanueva
Marcel Borràs
Álvaro Cervantes
Irene Escolar

Escenografia: Silvia Delagneau
Il·luminació: Mingo Albir
Música original: Carles Pedragosa
Vestuari: Laura Garcia

Direcció de producció: Amparo Martínez
Cap de producció: Maite Pijuan
Producció executiva: Yolanda Gómez
Direcció tècnica: Miguel Montes

Ajudant de direcció: Carmela Poch
Regidor/Sastressa: Carmela Poch
Cap tècnic del teatre: Gervasio Juan Colet
Construcció de l’escenografia: Taller d'escenografia Jordi Castells, scp

Disseny Gràfic: sSB
Reportatge Fotogràfic: David Ruano
Màrqueting i comunicació: Publiespec
Premsa La Villarroel: Blanca de Carreras